Gimp, més que un programa gratuït

Gimp és la versió gratuïta del Photoshop, un dels programes més famosos que s'utilitzen per retocar fotos.

Gimp té moltes de les propietats de Photoshop, però té un punt diferent, i és que és totalment gratuït. A través de la utilització de Gimp, les hem pengem al bloc (amb una mida no superior a 350 píxels).Hem treballat quatre aspectes importants: el canvi del tamany i la resolució de la imatge, el retocament de la imatge, i retallar les imatges, entre d'altres que ja sabíem, i altres que, pel nostre propi compte, hem anat aprenent.
Hem fet dos tipus d'exercicis:En el primer, hem canviat la resolució i el tamany de la imatge. La imatge original media 3264x2448 píxels, i l'he transformat a 350x263 píxels; el pes era de 3,32 MB, i s'ha convertit en 57,8 KB.

En el segon exercici he hagut de fer tres passos:
Primer de tot, he canviat de foto; l'he retallat i l'he ajustat el

tamany per a posar-la en el meu bloc. Ha passat de pesar 3,59 MB a pesar 97,1 Kb.

Amb la mateix foto, l'he hagut de retocar: hi he canviat el brillo i el contrast i el color.

Així ha quedat la imatge retocada:

Per acabar el treball, i amb la mateixa foto, he hagut de retallar un element, el que volgués, de la foto. Jo he retallat el contorn de l'ampolla de plàstic, i aquest n'ha sigut el resultat.

Això és tot.

jisleg.blogspot.com

En l'assignatura de Gestió de la Informació i TIC, ens han demanat que per grups, creéssim una Blocosfera, en la qual ens baséssim en un tema.
En el Bloc, i hem hagut d'afegir informació sobre el tema, de diferents mitjans: diaris, revistes especialitzades, informació que hem trobat a través d'Internet, vídeos, etc. A part d'això, també hem hagut d'afegir bloc relacionats amb el tema que havíem triat, i enllaçar-los.
A través de tot això, he anat adquirint molta més informació sobre el Bullying (tema que havíem triat), de la que tenia, he sabut més com s'ha de tractar, les característiques que té, i també he pogut veure situacions en les que el Bullying es present.
Si voleu veure el meu bloc que hem creat amb el grup, cliqueu aquí.

Les TIC i l'Educació

Aquest vídeo pot ser un petit resum de la relació que tenen les TIC amb l'Educació dels nostres infants, us convido a veure'l.

4 situacions per al debat

Desprès de llegir els apunts sobre Cultura Lliure i Programari Lliure, i haver-los entès, hem hagut de fer un exercici per tal de saber que, realment, havíem captat l'essència del tema.
Aquest exercici consisteix en quatre situacions diferents, de les quals només una s'adapta a la realitat de la Cultura Lliure.
La situació políticament correcte segons la Cultura Lliure, és la D: "El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"
És aquesta, perquè el professor demana als seus alumnes que comprin dues postals, les que ells vulguin, i per això aquesta és la correcta.

L' opció A, per exemple, no és perquè el professor està obligant als alumnes a comprar-se tot els mateix producte i, evidentment, rebrà queixes dels pares. Aquí no apliquem la cultura lliure; un exemple com el d'aquest cas, és el que fa Microsoft, que fa pagar pels seus productes.

L'opció B, per exemple, tampoc és,perquè no estem utilitzant la cultura lliure, ja que Google no té programari lliure, i si agafes una foto, pot ser que tingui una llicencia darrera. A més, el professor està exigint enganxar el document al Word, un programa que s'ha de comprar.

Finalment, la opció C, tampoc és perquè has d'utilitzar obligatòriament el Power Point, i a més la versió del 2007; aquest programa s'ha de comprar, i una altre persona pot tenir un altre programa que serveixi pel mateix.

Això és tot, per més informació, sobre la cultura i el programari lliure, cliqueu aquí.

Estem educant bé als nostres fills?

Segurament tothom haurà vist la sèrie que es dona per Antena3 Televisión, nombrada
El Curso del 63. Aquest programa, el que vol aconseguir és veure si els joves d'avui en dia es poden adaptar a les formes rígides dels anys 60, per tal de, desprès, fer un debat sobre si s’estan educant bé. Molta gent vol tornar al model antic d'educació, apoiant-se al model actual pèssim (creuen alguns) d'educació.
Aquí us deixo un vídeo de una de les professores d'aquest programa, Alicia Flon, que explica la organització del programa i els possibles problemes que sorgiran (aquest vídeo és d'abans de l'estrena de la sèrie).


Gràcies.

L'escola no és una discoteca

He trobat molt interessant aquest article, publicat a la pàgina web www.campjoliu.org, que relaciona la pubertat amb l'estada a l'escola.
El què defensa, és que els professors han de tenir en compte a ambdós sexes per tal de quan se li fa un comentari a algun dels dos, tant negatiu com positiu, no se'l humiliï. Tot i tenir-ho en compte, això és bastant difícil, ja que és cert que en aquesta edat tenen l'autoestima molt baixa i una gran por als comentaris negatius.
Segons la meva opinió, aquest article defensa que en les escoles hi trobem els nois i a les noies separats per sexes, perquè a més de sentir-se dèbils respecte qualsevol comentari, estan molt pendents del sexe contrari, no atenent, així, a les classes.
Ho trobeu oportú aquesta mesura, separar a nens i nenes?

Una abraçada, i bon dia.

http://sites.google.com

Bones!
Com que el programa http://www.esnipes.com no funcionava, perquè només podíem obrir l'arxiu des de el compte que havíem creat a la pàgina mencionada, hem hagut d'utilitzar una altre pàgina, http://www.sites.google.com/, que ens ha permès penjar els àudios. Tot i així, he tingut un problema, i és que no m'ha deixat penjar l'àudio que pesava més d'11 Mb, per això m'he descarregat un programa que converteix l'àudio de wav a mp3, que si que l'accepta. Quan he solucionat el problema, clicant amb el botó dret, ja he pogut aconseguir l'enllaç que he penjat al meu bloc.

Desenllaç de la feina feta amb l'Audacity

Desprès de crear un àudio, cal penjar-lo a la web, de manera que utilitzant aquestes dos pàgines, http://www.esnips.com/, i htpp://www.goear.com, podem veure la nostre gravació penjada a la Red.
Tot i així, hem utilitzat la primera adreça, perquè l'altre només accepta format mp3, i el nostre àudio tenia format wav.
El què hem fet, ha sigut crear-nos un compte a la pàgina Esnips, i un cop creat, pujar la gravació; aquesta, té un codi, quan entra a formar part d'una pàgina web, i aquest codi és el que hem de col·locar a l'entrada del bloc.

Ara ja podem veure que en la notícia "Utilització de l'Audacity, fent servir cites sobre educació", ja està penjat el nostre àudio.

Una cosa que m'ha sorprès, és que aquest codi que col·loquem a l'entrada del bloc, és una adreça Embed i, en canvi, les adreces que accepta el facebook, són URL.

Gràcies per la vostra atenció, i espero que si teniu algun dubte, podeu resoldre'l amb la informació que us he donat.

Doce cuentos peregrinos, G.G.Márquez

El professor de Comunicació oral, escrita i digital, ens va recomanar la lectura de un fragment de Doce cuentos peregrinos; quan vaig acabar de llegir-me’l, en vaig fer un petit comentari-resum.

Doce cuentos peregrinos, “Sólo vine a llamar por teléfono”, Gabriel García Márquez

María de la Luz Cervantes viatjava cap a Barcelona després d’un dia de visites per Saragossa. Era guapa i seria. Tingué una averia amb el cotxe, i un autobús carregat de dones dormint, la recollí.
Va perdre la noció del temps. Quan baixà del autobús, va veure tot de senyores amb uniforme que guiaven a la resta de dones, cap a dintre la casa. Tot i així, la seva principal preocupació era la de trobar un telèfon.
Va estar dies allà. No va trigar gaire en saber que era un sanatori on ingressaven a les dones boges. Un dia, a més, amb la intenció d’escapar-se, va xocar amb Herculina, una dona d’aspecte tosc i amb un cos d’home, que era” l’encarregada dels casos difícils”, que la va parar amb sec. De mica en mica, es va anar adaptant a la vida del antic convent, i més encara per tal d’aconseguir cigarretes. “La obsessió de fumar havia arribat a ser tan intensa com la del telèfon”.
María seguia amb l’obsessió de trobar un telèfon per tal de poder trucar al seu marit, mag de festes, al qual tenia que haver acompanyat la tarda que va entrar al sanatori. L’única manera de poder contactar amb el seu marit, va ser dormint amb la vigilant de la nit, que estava boja per ella.
Saturno, la seva parella, no es podia creure que havia sigut abandonat una altre vegada per ella. La gent deia d’ell que era rarot, i a més gelós, i amb raó, ja que ella havia abandonat a tres de les relacions que havia tingut, incloent-hi al mag. Aquesta vegada no era així, però Saturno no ho sabia. Es va tornar boig: va començar a trucar a tots els coneguts de Barcelona, inclús a un conegut, del qual suposava que havia estat amb María.
Quan va aconseguir el telèfon i va poder trucar a casa, es va topar amb la ràbia guardada del prestidigitador de saló. Tot i així, va entrar en raó i la va anar a veure per emportar-se-la cap a casa, tot i que es va creure el diagnòstic del doctor: “encara li falten alguns dies per estar recuperada per complet”.
Ella s’enfada moltíssim, i no vol saber res més d’ell fins la resta dels seus dies. Ell, per la seva part, refà la seva vida.

Gabriel García Márquez (1928, Colombia)

La lectura i jo

Em va semblar molt interessant aquesta imatge de com relacionem la lectura amb nosaltres, de com ens la fem nostre, per tal de que formi part de la nostre vida.
Trobo que té un alt contingut emocional, almenys per a mi.

Comentari sobre un fragment

Alguns de nosaltres hem estat llegint el fragment "Sólo vine a hablar por teléfono" del llibre Doce Cuentos Peregrinos, de Gabriel García Márquez, i trobo que cal recalcar algunes cites, i també algunes coses rellevants d'aquest text.

María, la protagonista del fragment, té una obsessió poc sabia cap al telèfon, ja que aquest objecte li pot permetre contactar amb el món exterior: la seva vida d'abans, amb la seva parella... ; aquesta obsessió fa que creguin que està boja.
Aquesta obra està ambientada en l'etapa de la Guerra Civil Española (1936-1393), i es pot veure amb la colla d'imposicions que hi ha, amb els símbols franquistes que es remarquen...
I l'hospital no quedava exclòs de les regles que també tenia la societat: "Les passatgeres estigueren immòbils fins que la dona d'aspecte militar les va fer baixar amb un sistema d'ordres primàries, com les de parvulari".
Un altre aspecte que m'ha semblat molt interessant és la visió que té Saturno el Mago quant ella està a la seva vida, i quan no: quan ella hi és, Barcelona és bonica i, fins i tot, preciosa; però quan ella no hi és, Barcelona es torna impenetrable i llunàtica.

Aquestes són les quatre cites que m'han cridat l'atenció, quan he llegit aquest fragment.
Gràcies.

Utilització de l'Audacity, fent servir cites sobre l'educació

Bon dia a tothom!
Amb aquest programa, l'Audacity, tota la classe 1H d'Educació Infantil,hem après a gravar sons, i a més afegint-hi música de fons, tal com si fos un programa de ràdio.

El nostre objectiu era gravar un petit fragment al bloc, o bé de "Què és per nosaltres l'educació?", o bé d'algun fragment sobre educació que trobéssim a Internet. Quan tinguéssim això fet, l’hauríem de penjar al bloc, i fer-hi una petita ressenya sobre el resultat obtingut.

L'Audacity és un programa fàcil d'utilitzar, que ens permet gravar sons, exportar sons ja gravats, i a més afegir a aquests música o altres sons de fons. Aquí tenim una imatge del format del programa.




Personalment, el resultat d'aquest treball que hem fet amb parelles, ha sigut molt positiu, ja que a part de ser un programa molt útil per a l'àmbit personal, també em podrà servir per a l'àmbit professional.
Trobo que és molt bo poder utilitzar les noves tecnologies amb nens de l'etapa d'infantil, per tal de que puguin escoltar-se la seva veu, i que la puguin modelar. Tot això ho he viscut jo i,com a anècdota, ni jo ni els meus pares reconeixíem la meva veu.

Aquí teniu el resultat del treball que hem fet amb el meu company; per a veure'l, cliqueu aquí

L'autoritat del professor

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha fet pública la seva idea de crear la Llei d'Autoritat del Professor, per tal de que les faltes que realitzin els alumnes contra ells, siguin considerades més greus que en l'actualitat. A més a més, i tal com feia referència en l'article annex a aquest, els pares s'han d'implicar en tot aquest assumpte.


Aquest debat no ha fet més que començar, igual que les opinions oposades a la implantació d'aquesta llei.
Les opinions dels pares no s'han fet esperar, i molts d'aquests han posat el crit al cel, esposant que el què s'ha de fer és predicar amb l'exemple, i no implantar una llei.

Per a més informació, cliqueu aquí

L'autoritat dels mestres a les aules

Buscant per Internet, he trobat un article d'opinió d'una persona de Girona, sobre l'autoritat dels professors a les aules, i l'autoritat que se'ls hi vol implantar per llei.
Aquesta persona, està a favor de la implantació de la llei, amb la consegüent implantació de l'autoritat en l'ambient familiar.
Per a més informació, podeu clicar aquí

Poema de Gilgamesh

Per a poder veure més informació sobre el Poema de Gilgamesh, que és el text més antic que es coneix, feu clic aquí.
Aquesta pàgina, us aportarà informació sobre el Poema, i us el mostrarà.

Notebook de Gogogle + Delicious

Avui, a la classe de TIC, hem aprés a gestionar la informació que trobem per Internet, i la informació que nosaltres tenim. El problema que podem trobar-nos a l'hora de gestionar-la, és que la informació queda en el ordinador amb el qual em treballat, i no la podem utilitzar en altres ordinadors.

El Notebook de google, igual que la pàgina web Delicious, s'utilitza en el lloc dels preferits, per tal de emmagatzemar informació, més detalladament i també més organitzada
L'avantatge que té el Notebook de google, és que a partir d'aquest, podem entrar al correu del gmail, ja que està creat a partir d'una conta de gmail.

El Delicious (http://www.delicious.com/)permet fer el mateix que podem fer amb el Notebook de Google, d'una forma més detallada, i amb lavantatge de fer subgrups que ens faciliten buscar la informació dipositada.
L'inconvenient que li trobo a aquesta pàgina, és que és en inglés, i a totes aquelles persones que els hi costa, podria ser-li una eina poc útil. Tot i així, el vocabulari que utilitza la pàgina web, és ben fàcil, i es pot aprendre fàcilment.

Tot i així, he fet una valoració molt positiva de la classe, ja que tot el que hem aprés em servirà en l'àmbit personal.